all the things you can’t explain

M’asseuria davant meu si m’ho demanessis. Parlaria tota la tarda en veu baixa, colliria móres als horts. Faria l’amor amb tu a sota dels arbres. Seríem literatura russa, pianos en caiguda lliure. Focs a terra, porxos de fusta, somiers rovellats. Dormiríem tota la vida en unes golfes plenes de llibres i de partitures, ens passaríem la primavera hivernant. Però ara no puc. Em fa mal tot. Fins i tot el vent que empeny aquests núvols Magritte i que aixeca les estovalles.

Comments are closed.