Navegar

(…) i llibres per llegir-los a butaques per seure-les davant teles per no mirar-les*

Curar-me. Curtir-me. Canviar de pell. Obrir comportes. Deixar de ser pantà. Escoltar només aquest silenci naufragi i travessar el que queda de gebre com un animal ferit. Escollir sobreviure. Navegar aquest incendi. Abandonar la vida engruna de llaurar-te sempre els plecs. Tornar al descampat, tancar la porta i arraulir-m’hi. Encendre el llum, desmantellar laberints. Recuperar l’Oliver, replegar els mapes que vam dibuixar-nos sota el nòrdic. Oblidar que encara ets el vertigen oceà i l’olor que sempre cura.

*Joan Miquel Oliver

Comments are closed.