hurt

What I have become?
My sweetest friend.*

 ‘Estic tan estripada que em dec haver tornat translúcida i aquest sol insultant d’octubre em travessa per complet’, penso mentre faig el mort a l’alfombra de casa teva com si surés en aigua. Penso, també, que sona el jazz d’en Dizzy Gillespie i que l’aire delicat que ara mou les cortines no és ni fred ni calent. Que la sensació objectivament agradable que hauria d’inundar-me de cap a peus però que no noto per enlloc em buida, si és possible, encara una mica més.

Penso que quin greu que al final haguem sigut l’octubre del gran (i evitat, que no per això inevitable) retorn a la vida anestèsia.

*Johnny Cash.

Comments are closed.