dystopia

And all I loved,
I loved alone.

Me n’aniré. Bosc endins. Neu endins, llac endins. Món endins. On les arrels dels arbres retenen la terra. On només hi sobreviu el silenci i l’única vida que hi queda és la parsimònia dels cucs i la clandestinitat dels brots reflorint. Mapes. Laberints on no vulgui seguir-me ningú i l’hemofília s’aturi. On la neu tampoc pesi a les branques i no hi sobrevisqui res. Endins. On només existeixi la llum polar diluïda que atravessava les cortines blanques aquell matí de diumenge i que ara arrasa fins i tot els vorals del riu. Endins, on no arribi ni la teva veu preguntant com escriuria aquest sol que comença – per fi- a eixugar la vida. On només hi quedi la meva pell disolent-se, el meu cos esventrat gotejant i totes les meves escletxes escampades impunement damunt la taula.

*Edgar Allan Poe

Comments are closed.