highway

Processed with VSCO with f2 preset

Que escrigui, em dius. Que t’agrado quan escric. Que m’esperi a que l’hivern, com tot, també es desfaci. Que vindrà el desgel, que les nits iglú i els matins de gebre s’acabaran fonent. I jo em dic que, de fet, mentrestant, podria passar l’estona escrivint-los. Però ja fa molts mesos que no puc llegir res més que no sigui la teva cartografia. Potser al final també perdré la por de la teva por, o potser algun matí d’aquests que arribes amb la teva tendresa infinita em debasta terriblement la teva olor i m’hi acabo quedant a viure. Que escrigui, em dius. Però com se suposa que es torna al món boira després de les teves pigues? Com se suposa que he d’escriure si em passo la vida només volent-te viure?

 

Comments are closed.