back to black

Ja ha començat a fer tardor i la llum dels matins cada dia és més subaquàtica. Fa tardor, fa abismes i fa un dens silenci agredolç. Tot a la vegada. Em cal, doncs, buscar algun lloc poc greu per intentar no morir congelada durant aquest teu desert: s’acosten vents huracanats, ciclons tropicals, tempestes de sorra. Una gran foscor sideral. I jo, que duc un nus a dins, sóc allò de ‘camps de mines sota la pell’ però en versió focs d’artifici cada vegada que puc olorar-te. Jo, que em fonc (de la manera més literal) en l’impacte de tu investigant-me, maldo per deixar de ser un llenç il·legal i sobrevenir tots els verbs en infinitiu, tota la tendresa del món i totes les meves cèl·lules despullant-te.

Comments are closed.