Save it for a rainy day

L’estiu, com tot, també s’esgota. Sense voler-ho. Potser no ens hi hem fixat però aquesta vegada ja han segat tots els camps. A hores d’ara, de la terra només se’n desprèn el principi d’una absència infinita. Les pedres encara bullen quan s’acaben els dies però la llum esclat ja no acapara voreres quan sortim de treballar. Si avui, fins i tot, he vist –inofensiva i descontextualitzada- la primera fulla esglai! Fa una mica de por, aquesta intuïció minúscula del retorn a la vida manta. Fins i tot fa una mica de mandra irritant, aquest principi d’hivern desconsolat. Per sort vaig aprendre a estimar el setembre, com vaig aprendre a estimar també aquest silenci forçat que devasta i que a la vegada fa que se’m mengin les ganes d’un gran gir argumental.

Comments are closed.