tornar

J’accepte la grande aventure d’être moi.*

Tornar indemne però plena de sorra. Que s’obri la llosa del gran mausoleu i sortir-ne jo. Translúcida. Tornar com arribar saquejada a un poble desert. Tornar cementiri, que només cadàvers plens de mosques i haver de netejar jo soleta tota la sang. Draps vells, samarretes estripades, l’aigua tenyida al poal. Endreçar-ho tot i no dir-te mai més que només escric quan vesso, que des que vas marxar el meu llit és una pista d’aterratge gegant. Tornar com una heterotopia barata, com el reflex de la Vivian Maier al mirall. Arribar i que tu siguis només el teu propi holograma. Evitar mirar-te per no veure mai més, en tu, la meva pròpia absència. Tornar per tornar-me a escriure, aprendre a escriure sense haver de tornar a tornar.

*Simone de Beauvoir.

Comments are closed.