nitroglicerina

El món és vast, però els humans s’entesten en anar allà on se’ls esqueixa l’ànima.*

Translúcid. Desendreçat. Com un dia tèrbol ple de núvols Portland per on s’entreveuen, encara més nítides, les estones de calma. Al final, sense voler-ho, aquest estiu ens l’hem acabat passant en caiguda lliure. Surant dins d’una copa de vi plena d’esquenes, mans, boques, ponts i pedres promesa. Aquest estiu ha sigut transparent. Ingràvid. Com un terròs de sal que pessiga innocent el tros més cruel de carn incendiada. Ha sigut la dolçor atrinxerada del record d’un fred tendríssim. Aquest meu estiu ha sigut tot el mar aguantant l’alè. Ha sigut boscos centenaris esqueixant-me l’ànima. Ha sigut el cel sencer vessant-se’m dins de les sabates.

*Wajdi Mouawad.

Comments are closed.