patrouille de nuit

Amb aquest cel tan gris la ginesta encara sembla molt més groc de Nàpols. La comarca sencera s’enllota i la pluja intifada a cada vidre segueix enterbolint-me gairebé tots els matins. A la ràdio, Roxanne dels Police a ritme de parabrises com si encara conduíssim entre els camps d’Östergötland. Al pati aiguamolls que són parcs aquàtics. A cada prestatge un mapa, a la nevera dàtils i després de tot jo en silenci capbussant-me en el repic continuat damunt els terres d’adoquins. Ja fa temps que he deixat de ser l’Anna Karènina o l’Emma Bovary i malgrat tot encara hi ha dies que mastego culpa. Ja fa temps que sembla que se’ns hagi escapat l’estiu. A aquest orinal, com que sempre hi diluvia, en comptes de Berga podríem anomenar-lo Riu.

 

Comments are closed.