pegasus

S’esmicolen per fi els dies d’iglús banyera on els cabells em suren perduts entre remolins. S’esmicola poc a poc tota la llenya, la porta oberta i l’aigua que sobreïx. S’esmicola l’hivern i el meu desert torna a ser una línia discontinua. Se’m desintegren els mapes, les branques, els cactus. El món s’entortolliga entre la boira i el record d’un tren a Sàsser. I la vida s’entortolliga amb el vent que s’enduu la pols, el blat, la roba estesa i el gust àcid de quan encara m’atrevia a llepar-te els dits.

Comments are closed.