vull

Vull tornar a enyorar l’hivern. La vida subterfugi, el soroll esmorteït de les muntanyes, el fred humit dels rierols. Vull el sol fonent tot el deliri del meu món gebrat fins que només en regalimi sutge. Vull totes les cançons de l’Oliver. Perdre la por. Oblidar les nits purgatori. Matar la culpa. Que el més dolç del desgel sigui resseguir els mapes que la llar de foc et dibuixi a l’esquena. Que recordar-te sigui molt més que el vertigen de les fulles seques dels plataners. Vull que la pell deixi de fer-me sempre olor de llenya, que l’estómac no se’m regiri cada vegada que em diuen que véns.

Comments are closed.