the drop dead dream

Mentre esperava que pugés el cafè he tornat a veure la guineu que es passeja pel prat del darrere de casa. L’he observada impunement una bona estona, des de la finestra del menjador. Pentinava les pedres amb la cua de pinzell, desendreçava les fulles, escrutava els esbarzers. Creus que ella també està espantada? Creus que ella també tremola davant del trampolí? Quan li anava a demanar perdó he vist com marxava i he volgut abraçar-la. Potser si ens abracéssim podríem, per fi, deixar de viure sempre amb l’ai al cor de les fogueres que procrastinen gebrades.

Comments are closed.