space oddity

Duc la guerra a dins. Visc en una eterna trinxera. Esquivo les bales amb un casc de llautó però els silencis s’injecten dins meu i a cada rufagada d’abnegació em sento més feble. Duc la guerra a dins i des que et vas desintegrar que el meu pis fa olor de sofre i tendresa. Vaig pensar-me que l’estripada d’intestins em donaria la força i que sobreviuria a la ceguesa del full intermitent. Que les canonades deixarien de gotejar arrítmicament. Però duc tot el mal a dins i des que va començar la guerra que només aranyes, mantes i sacs de terra vermella. I les cançons d’en Bowie. I la teva ombra que m’escurça els dies. I les teves sabates blanques perseguint-me a tot arreu.

Comments are closed.