la vella ferida

La nostàlgia és cíclica i ambiental. Sempre existeix en simultani, sempre habita en allò que ens empeny a fugir de qualsevol espai. La nostàlgia és inequívoca. Imparcial. Portàvem molts anys sostenint el ganivet clavat a la gola i resulta que l’abisme el dúiem a dins. Alimentàvem forats negres amb el dolor túmid de guerres intergalàctiques i resulta que el precipici només era aquesta necessitat corrosiva de tornar sempre a veure el mar.

Comments are closed.