maybe

if I told you the right words at the right time*

Sóc un got ple d’aigua emmetzinada, el batec agredolç més pervertit. Un carrer sense sortida, tota la tardor el primer dia de primavera. Sóc la tendresa d’una espelma que es desintegra a cada rufagada. Sóc els sanglots de diumenge que ens atacaran d’aquí a tres dècades, sóc la pitjor tempesta que arriba a la platja en format diluït. La vida sencera és un cercle i jo una paràbola que inevitablement s’esmicola. Sempre tendint a infinit.

*Tracy Chapman

Comments are closed.