little talks

No perdis cap més matí esperant que m’arribin, com un impuls insalvable, les ganes de parlar-te. No em miris, no sé sentir-me observada. No vull passar-me el que em queda de fred agonitz fumejant com una pipa oblidada damunt la taula de la cuina. No vull ser mai més una llar de foc sense límits, ni mai més un dels teus vespres verí. Et prometo que no t’ompliré cap més vegada la copa d’opi, tu no pretenguis endevinar per mi les passes que m’han conduït al suïcidi.

Comments are closed.