rierols

Va ser una albada tapís de la creació en format ferrocarril. El claustre d’una catedral, el sol esquitxant-nos entre les fulles dels arbres. Els quatre rius del paradís, un pont medieval de carreus impossibles. Va ser un capvespre de resseguir-nos amb la llengua, d’anar-nos enterrant trossets diminuts de vidre a les mans. Va ser un ferir-se de veritat i que només brollessin peles de mandarina. Va ser un patir lent, humit. Suau però letal.

Comments are closed.