Tilted Arc

Mais moi, je suis dans le tableau.*

Imagina el primer matí de novembre. Una cuina, un drap, una aixeta oberta. L’olor del cafè. El pronòstic d’un col·lapse imminent. Notes el fred de quan tot s’esmicola? L’estiu s’esgota i tot es comença a suïcidar. Com nosaltres, que acabarem sent només punts de fuga. Nenúfars, còdols de riu. L’ancestral tristesa de les cortines.

*Jaques Lacan

Comments are closed.