busca’m

Un vespre d’aquests em llegiré l’últim paràgraf. Serà al porxo de fusta, sota una manta. El vi evaporant-se, la insistència d’una espelma resseguint les parets i jugant a ombres xines. Quan mastegui el punt i final s’acabaran per sempre les illes naufragi, les esquenes nues contra l’herba humida del bosc. Tota la son irrecuperable, les cançons desinfectant. L’ofegar-se gintònic. Busca’m, si vols, quan m’hagi llegit l’últim paràgraf. Busca’m. Si mai més ens tornem a trobar ja farà dies que hauré deixat d’intentar endevinar-me dins les teves pigues.

Comments are closed.